La utilització de les TIC a l'empresa catalana
Tal i com ha establert la investigació comparada (Castells, editor, 2008), citat per Castell et. al (2008), “la societa xarxa a Finlàndia no és la mateixa que a Silicon valley, i els seus processos adopten formes pròpies, amb conseqüències profundament diferents per a les persones, segons els nivells de desenvolupament, estructures familiars i trajectòries culturals”. D’aquí es desprèn que la societat xarxa, alhora que el sector tecnològic variarà en les diferents societats, segons els seus trets diferencials. Des d’aquest punt de vista, es veu la necessitat d’entendre tot el que té a veure amb la tecnologia, dins el nostre país.
De la mateixa manera, segons López et al. (2014), Porter (1990) afirmava que la competitivitat d’una nació (el teixit industrial i econòmic) depèn de la seva capacitat per innovar, de forma permanent. Des de finals del segle XX s’està produint un canvi de paradigma en el model econòmic. D’una economia industrial, focalitzada en el producte, s’està migrant a un model orientat als serveis, segons Drucker (1994), citat pel mateix López (2014). I aquests canvis s’interpreten, alhora, com al canvi de mercaderies tangibles en mercaderies intangibles, basades en la informació (segons Shapiro & Varian, 1999, citats per López 2014).
Una de les primeres característiques que hem de considerar, en aquest entorn, es relaciona amb la dimensió del teixit productiu català. Val a dir que la dimensió mitjana de l’empresa catalana és de deu treballadors, tot i que aquesta dimensió pateix variacions en funció del sector econòmic en el qual duu a terme la seva activitat. Per il·lustrar-ho amb un exemple, la mitjana de treballadors per empreses d’alta tecnologia és d’una quaranta, mentre que la mitjana de treballadors de les empreses que es dediquen a activitats industrials és d’entre deu i quinze. Si anem enrere en el temps i prenem de referència l’any 1997, veurem que va ser a partir d’aquell que es va incrementar la creació d’empreses de caire més tecnològic, entre la qual s’hi engloba ELEXPERIENCES.
En l’actualitat, amb les TIC i amb les capacitats basades en el coneixement, les empreses no només han de partir d’estratègies competitives que les diferenciï de les altres, sinó que també ho han de fer amb el mínim cost possible. Actualment, a l’empresa, els usos de les tecnologies de les TIC es consoliden com a un dels instruments bàsics per a l’adaptació als esquemes globals, flexibles, i en xarxa de la producció i de la demanda. Aquest és el resultat de l'estudi realitzat fa uns anys per Castells et. al. (2008), que ens ajudarà a entendre d'on venim i cap a on anem:
Bibliografia
Castells, M. et al. (2008). L’empresa xarxa. Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Productivitat i Competivitat. (1a. ed.). Barcelona: Editorial Ariel, S.A.
López, M.J. (2015). Estudio y aplicación de las actividades científico-tecnológicas. (1.ª ed.). Madrid: Editorial Uned.
